Guerra de l'Alt Karabakh

No s'ha de confondre amb Guerra de l'Alt Karabakh de 2020.

Guerra de l'Alt Karabakh

conflicte de l'Alt Karabagh
Mapa de l'Alt Karabakh
Tipus	guerra
Data	1988-1994
Lloc	Alt Karabakh, Armènia i Azerbaidjan
Casus belli	Disputa de territori entre Armènia i Azerbaidjan.
Resultat	Victòria Militar de les forces Armènia. Cessament del foc després del tractat de 1994 signat pels representants d'Armènia, l'Azerbaidjan, i Alt Karabakh.
Conseqüència	Protocol de Biskek i Turquia
Bàndols
Artsakh  Armènia Mercenaris de la CEI  Azerbaidjan Mujahidins afganesos Voluntaris Txetxens Mercenaris de la CEI
Comandants
Samvel Babayan Hemayag Haroyan Mont Melkonian Vazgen Sargsyan Arkady Ter-Tatevosyan Anatoly Zinevich İsgandar Hamidov Sûreté Huseynov Rahim Gaziev Xamil Bassàiev
Oficials destacats
20.000 72.000
Baixes
6.000[1] 20.000–30.000[1]

La Guerra de l'Alt Karabakh^[2][3] fou un conflicte armat ocorregut entre febrer de 1988 i maig de 1994, al petit enclavament ètnic de l'Alt Karabakh (o Nagorno-Karabakh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.

Al llarg del conflicte, tant Armènia com l'Azerbaidjan es van veure embolicats en una progressiva guerra no declarada en les zones muntanyoses del Karabagh, per tal de suprimir els moviments secessionista i irredemptista de l'antiga província autònoma. El febrer de 1988, el Consell de l'enclavament va votar a favor de la unió amb la República Armènia,^[4] que va ser ratificat en un plebiscit que va comptar amb una aclaparadora majoria de la població donant suport a la independència. Les demandes d'unificació amb Armènia, que van proliferar al llarg de la dècada dels 1980, es van desenvolupar al principi de manera pacífica, encara que la pressió autonomista generada davant l'esfondrament de l'estat soviètic des de 1989, va portar aparellat un increment de la violència a la regió entre els dos grups ètnics, cosa que finalment va resultar en el desenvolupament d'escenes de neteja ètnica per part de les dues parts.

Aquest conflicte es va transformar en el més greu de tots els fets que van succeir després de la desintegració de l'URSS, el desembre de 1991. Els combats interètnics es van iniciar poc després que el parlament de la província votés a favor de la unió amb Armènia el 20 de febrer de 1988.^[4] Aquesta declaració de secessió de l'Azerbaidjan va ser considerada com el resultat d'un ressentiment de llarga durada en la comunitat armènia de l'Alt Karabakh contra les serioses limitacions a la seva cultura i llibertat religiosa per les autoritats centrals soviètiques i àzeris.

Juntament amb els moviments secessionistes de les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània, el conflicte va significar un dels més importants elements que van jugar un rol preponderant en la desintegració de la Unió Soviètica.^[5] La proclama d'independència de l'Azerbaidjan, seguida dels esdeveniments coneguts com a "gener Negre", va significar la pas dels poders exercits pel govern central en mans de l'administració de Bakú. Una de les primeres mesures exercides per la naixent república va ser la d'eliminar el govern provincial autònom de l'Alt Karabakh, fet que va provocar com a reacció la massiva votació per part de la majoria armènia de la província en la declaració de la República d'Artsakh o República de l'Alt Karabakh.

L'escalada de violència es va accentuar al llarg de l'hivern de 1992. Malgrat els intents de mediació internacional patrocinats per l'OSCE, els quals van fallar en intentar resoldre el conflicte i poder treballar conjuntament en una solució concordada. A la primavera de 1993, forces armènies van capturar regions fora de l'enclavament, en un intent d'involucrar a altres països a la zona. Per 1994 els armenis de l'Alt Karabakh no només controlaven el territori propi de la república, sinó que també a prop d'un 14% del territori de l'Azerbaidjan. Un alto el foc acordat el 1994 sota els auspicis de Rússia, va posar terme a la part armada de la guerra, mentre que un organisme anomenat Grup de Minsk de l'OSCE va ser establert per poder efectuar les negociacions de pau.